Tag Archives: interpretació

(no) és absurd

Estàndard

És una replica que un dels meus companys ha trobat avui, buscant un personatge. Ha partit d’una experiència propia, d’una huella personal, i de mica en mica, a través de gestos, reaccions i paraules, ha descobert matisos.  És absurd era una de les repliques d’aquest personatge neguitós i furiós contra un amic que sempre l’emprenyava 🙂

Jo diria que res del que fem allà, en l’espai sagrat de la nostra classe, és absurd. Tot té sentit quan ens hi posem, quan busquem l’autenticitat, quan treballem orgànicament, quan hi posem la intenció, quan creem i descobrim mons. Som demiürgs, com diu la nostra nova professora, Elisenda Renom.

Avui ens hem acomiadat dels personatges anteriors i hem començat a buscar huellas a través de les reaccions sensorials a estímuls exteriors. He trobat que als peus/cames hi tinc la dansa, l’enyorança – fa massa que no hi vaig a classe i l’alegria dels records passats, al cor hi tinc a la meva mare, que voldria consolar com mai, a la cara i a tota la pell i el cos tinc una persona molt especial per a mi, als braços colors a l’atzar, foscor, por. El teatre, el cant i la dansa també estan al nivell del cor 🙂

Després hem experimentat amb dues de las huellas: com ens feien caminar, quines sensacions/aire ens donaven, què parlaven…quanta llibertat de moviment, d’expressió, de creació…què fer-ne? Estem a  penes començant….