Tag Archives: En s’estiu

Tornem després de la publicitat – Sala la Planeta

Estàndard

A la Sala La Planeta de Girona, sempre hi ha teatre experimental, propostes noves, obres contemporànies, exercicis arriscats…També és un espai on hi anem molt els alumnes del Galliner, on mostrem els nostres tallers, on ens retrobem…El dissabte vam anar a veure a una de les nostres professores, la Marta Montiel Perez, amb Tornem després de la publicitat, escrita per Carles Mallol i dirigida per Marc Angelet, a càrrec de la Cia La Soga. 

Tornem després de la publicitat - foto Duna Fotografia

Tornem després de la publicitat – foto Duna Fotografia

El text d’en Carles Mallol planteja el problema de la societat abduïda i manipulada per la televisió, la falta i l’excés, al mateix temps, de (re)acció, els automatismes que ens creem per aguantar la quotidianitat, la solitud de l’individu, aïllat en universos paral·lels, els instincts i la violència que som capaços de generar. Tot passa en un plató de televisió, on un jove està convidat per fer una entrevista, després d’haver enviat una carta “revolucionària” a la respectiva televisió. Ritme alerta, frases curtes i repetitives, pressa, coordinació perfecte, veus/narradors en off, impersonalitat, falsedat i …res més.

Dels actors d’aquesta Cia només en coneixia a la Marta Montiel, però em van agradar tots i els felicito per la seva interpretació i per l’entrega absoluta. Em van atrapar completament les veus col·locades exactament en el seu lloc, els cosos ben treballats i segurs, l’harmonia entre ells a escena i els seus moviments. Però el (gran) problema d’aquest espectacle és el text. Que no toca el fons, sinó que es queda a la superficie dels problemes que intenta plantejar. Arriba, com a molt, a ser un whistle blower. Però no assumeix ni una actitud de rebel·lió, ni una condemna de la societat actual, ni una critica al límit de la decència. Esdevé, potser sense adonar-se’n, políticament correcte, tal com és la nostra societat, que tant voldria acusar…

Marta Montiel i Albert Puigdueta - foto Duna Fotografia

Marta Montiel i Albert Puigdueta – foto Duna Fotografia

Després de l’obra vam fer una troballa, on vam tenir l’oportunitat de parlar amb els actors. També hi havia l’autor, en Carles Mallol. Es va dedicar a explicar-nos que aquesta vegada havia tingut més temps per escriure, que només va participar a pocs assajos, ja que la direcció la portava en Marc Angelet, que es va enfonsar el el treball de creació dramaturgica. I la meva pregunta és: tenint tot aquest a la seva favor i el luxe de ser un dels pocs autors contemporanis als que se li representen les obres, ell va poder arribar només aquí? És molt injust, fins i tot massa, sobretot per les immenses qualitats interpretatives de tots els actors, forçats a posar paraula a un text que ni ell mateix esta convençut de la seva valor o força.

Però el millor d’anar a teatre són els moments d’abans i de després. Abans, vam correr com animes en pena, amb en Roger i la Joana per arribar-hi a temps 😛 i després vam tancar la nit amb bona conversa, bon menjar i bona musica – amb la Natàlia, l’Helena i en Roger. Debatint, ens vam adonar que tots coincidíem en el mateix: el text no acaba d’assumir cap posició i no resol cap conflicte dels que proposava, i els actors fan una feina digne de tota apreciació, però no están utilitzats en tota la seva capacitat. Seguirem dilluns, a classe, amb la Marta 😉

Com que vam barrejar art, menjar i bon ambient, haviem d’acabar de fer-ho rodo 🙂 La cançó que la nit va ser aquesta, que encara canto per casa 😛