Category Archives: Teatre

Perversions teatrals al Municipal

Estàndard

El dissabte passat (29 setembre), a les 21:00, el Teatre Municipal va acollir la Cia. La Ruta, amb Perversiones sexuales en Chicago, de David Mamet, direccio Juan Pedro Compoy. La funcio anava en benefici de l’AECC – Catalunya contra el Cancer. Penses: que be, al menys hi ha alguna causa bona, al menys una proposta ben encaminada. Pero, sorpresa: el teatre casi buid. La gent de les llotjes ja havia baixat a platea i ni aixi estava ple :( En fi. Trobo que s’havia fet poca publicitat, jo vaig descobrir-ho a ultima hora :P

Mamet m’agrada, sobretot soc fan de la seves teories sobre el teatre i la professio de l’actor (pero no es el cas de parlar ara, podeu llegir Verdadero y Falso per mes informacio), pero no coneixia aquest text seu. Vaig mirar el trailer de l’obra, vaig buscar una mica la informacio i no pintava gens malament :) Comenca l’obra i casi no sento res del que deien dos dels actors (Fernando Gil i Javier Pereira; a vegades, a l’Urusula Corbero tampoc se l’entenia, prova que fer series no es suficient pel teatre). L’interpretacio no estava malament, el text es podria salvar, per tant faig l’esforc per sentir-los. Dos amics i dues amigues parlant dels seus problemes amorosos. Dos d’ells comencen un intent de relacio, pero s’acaben separant. La classe americana mitjana recercant-se a ella mateixa, pors, desitjos, poca autenticitat, topics, paraulotes, sexe i fantasies, detalls picants, exageracions. Podriem dir que parla de la nostra societat ben be, oi?

Image

L’escenografia que proposa La Ruta es senzilla i correcte – res que pugui impressionar o quedar estampat a la retina, pero que tampoc faci mal. Pocs mobles, moderns, donant la sensacio que l’accio pogues passar en qualsevol lloc del mon, que el missatge es universalment valid. Els dialegs son rapids, acids, carregats de realisme (sexual) i brutalitat (en quant a autenticitat), pero en bastantes ocasions els actors es salven pel text, i no per la seva feina. Perque massa sovint cauen en el topic, malgrat que l’objectiu es ilustrar topics, pero tornen a parlar fluix i no els sentim, perque no sempre s’ho creuen. I per tot aixo, no acabes d’entrar del tot en la historia. Be, aqui un petit incis – unes 4 noies que estaven a la fila de darrere estaven entusiasmadissimes, sembla que no havien sentit mai ni hija de puta, ni follar, ni altres paraules…sempre es dedicaven a riure massa, a parlar per sobre dels actors i a anticipar, com si fossim a la televisio, el proper moviment dels actors.

Mentres l’espectacle no es una gran produccio, val la pena centrar-se en el text de Mamet. A veces no sabes lo que quieres hasta que te lo dan. Potser es el que som, el que ens hem convertit: projectem desitjos, pero no tenim el valor per assumir-los. Som buids o no ens permetem acceptar la plenitud. A la fi, pero, com deia Karl Jaspers, el mes dificil es reconeixer als altres i l’alteritat de la naturalesa. Pero mes que d’una vegada venc l’egoisme i l’individualisme.

Malgrat tot aixo, vaig passar un vespre agradable i no m’en arrepenteixo d’haver anat. Ah! De tots, us recomano que seguiu a la Cristina Alcazar, molt bona ;)

Perversiones sexuales en Chicago
Repartiment: Cristina Alcázar, Fernando Gil, Úrsula Corberó, Javier Pereira. Direcció: Juan Pedro Campoy. Autoria: David Mamet. Ajudant de direcció: Carlos Seguí.

Anuncis

7 motius per anar als tallers d’El Galliner

Estàndard

1. Avui, a les 19:30, s’estrena Primeres imatges de Mart, direcció Marta Montiel, amb els Joves Plus – Cia. El Guirigall. NO US HO PODEU PERDRE!!! La setmana passada vaig anar a un assaig obert i només puc dir que els i les heu de veure. El text de l’Helena Tornero no és gens fàcil o senzill (no us l’explico, perquè HEU de venir :P), però el van defensar fins al final, em van emocionar, em van fer plorar i van donar-ho tot.  Jo coneixia nomes a tres d’ells (Mariona Rodriguez, Andreu Casadellà i Eloi Arpa), però tots són fantàstics i donen coses molt diferentes a l’escenari. Com que els hi quedaven hores per assajar encara, imagineu-vos com ho faran avui!!!

Taller Cos i Veu 1er Graduat 2010

Taller Cos i Veu 1er Graduat 2010

2. A les 21:50 hi ha el taller de Cabaret 😉  Fragments d’Els monolegs de la vagina, charleston, coreografies, seducció , plomes, ambient calent…Això promet! Vaig veure un troçet de l’espectacle un dia a classe i les noies tenen molt per oferir-vos, creieu-me 😉 Són 12 o així i (!!), dirigides per l’Emma Bover i la Txell Faxedasque potser aquesta vegada també ballarà?O farà una pinzellada de dansa contemporània? Veniu al taller i ho comprovareu! A més, si coneixeu a la Cristina Alay, hi actua i està molt sexy 😉

3. Els de 1er de graduat s’estrenen a La Planeta!!! Dissabte i diumenge (9 i 10 de juny) podreu veure els tallers de Cos i  Veu i d’Interpretació🙂 Els futurs professionals en acció 😛 Se’els sentirà , estaran lliures de tensions – mandíbula relaxada, ens estiren d’un fill, etc, ja us en recordeu, no? – , s’ho passaran bé ? Segur que sí, i per això és interessant veure’ls, per tornar una mica als principis, per recordar aquella emoció dels primers passos…

4. A part de tot això (que ja és molt, déu ni do), també hi ha el taller de Humor gestual, els Joves i els Bàsics, Titelles, Interpretació de cançons i d’escenes. Tot en només dos dies, promoció especial, rebajas de verano!!!  Bromes a part, podreu aprofitar per veure en Marcel Tomàs, (si no heu vist Zirocco, que ha emplenat sales per Catalunya i l’Estat, segur que l’heu enganxat a Física y Química :P), la Sílvia Escuder (que sempre fa uns tallers molt emotius), la Núria Borràs, en Janot, en Jordi Coromina, lHelena de Sola, en Xavier Thió i la Mireia Vallés. Pfua, quants actorassos en una sola sala, eh?? Bonus, al taller de Titelles hi han la Natàlia Carpintero i en Carles Galceran, estimats del meu cor 😉

5. Els discursos d’introducció i benvinguda de l’Isidre i en Quim 🙂 Calen més comentaris? 😀 A més, els alumnes de 1er de l’Isidre tenen el taller d’Interpretació el diumenge!

Interpretacio 1er Graduat 2010

6. LA FESTA DEL GALLINER!!! A càrrec dels de 1er de Graduat, que s’ho han estat currant moltíssim. Els hem vistos fent reunions a cada descans, preparant cartells, fent pluja d’idees, debatint…Tot está a punt per avui, a partir de les 23:30: La Banda del Rec, El Ganxet i DJ On the Move. I…sooopresa…. KARAOKE 😀 Després d’unes cerveses, entrarà molt bé, no? 😉

7. Us aneu entrenant i entrant en el ritme de vida teatreru 😛 Perquè tot això no acaba el diumenge, sinó que també us esperem el 16 i el 17, però més detalls  en una altra entrada. De moment, comenceu a agafar forces i a passar-ho bé! A partir de les 19:30, a La Planeta fins…quan aguanteu, al Pati de la Casa de Cultura 😉

La programació complerta la podeu trobar aquí.

.

monòleg

Estàndard

Això va sorgir d’un exercici a classe d’Interpretaciò: escriure “automàticament/mecànicament” durant 5 minuts, sense pensar. El més curios és que el resultat defineix bastant bé el personatge que estic treballant, alhora que ensenya coses de mi. Segueixo pensant i dient que fer teatre és un miracle.

Avui et desitjo. No se demà. Sol, lluna i estrelles. Tot verd. El mar m’enfonsa. Puresa. Més enllà dels estels. Neguit. Valor. Tardor a casa. Nadal. Amb tu per sempre. Perquè? Viure diferent. Gat. Saltar. Vida nova. Voler, desitjar. Córrer. Temor. Plor. Flor. Diga’m algo. A vegades et penso i no me n’adono. Defugir. Afecte, carinyo. Junts. Separats. És igual. Avui és diferent. Com he arribat aquí? En quin moment m’he oblidat de mi? De tu. No m’ets indiferent. Roques i algues marines. Per sempre brillants. Blau marí, papallones i miracles. Un cop a la vida. Mentides. Raó. Pes. Vull dir més del que puc. Tu m’entens. Et necessito amb mi. Per molt que no t’ho digui, està tot dins meu. Cec. Primavera. Sense corda. Ales. Pluja. Fred i calor. Al mar hi ha vent. Se m’emporta. Volo cap al cel sense por. Sóc lliure o al menys és el que sento. No vull parar. M’agrades. Ets adorable. Perquè? No entenc res. Sorra fina, pomes dolces, sol incandescent. Se’m trenca el cor. Troços de sucre. Mel. Cap que no sap. Cargol a la  matinada. Jo vull més. Ha passat una mosca. Res no va bé. Els cavalls m’acompanyen. La llibertat és nostra. Podem arribar-hi. Somriure no costa res. Et sento a prop. Et veig el somriure, però no hi ets. Quan ha passat el temps? Vols venir amb mi? Fes-me companyia. Estaria bé. Voles amb mi a vegades. Ets lluny. No et sento. El verd de l’herba. Pots dormir si vols. Però no deixis de somriure. La vida se m’emporta. Avui es el primer dia, vindran molts mes, pero cap com aquest. Vull arribar-hi. Falta poc. La vida es bella. Crec en mi. I en tu. Si ets segur, jo també. Per on seguir, com no caure? Caure i tornar a començar. Afecte, camí, passeig, vida, estel, cor, llum, alegria, viatge. Tu ets tot.

imatge i frase del dia

Estàndard

Avui, al Facebook, he trobat aquesta preciosa imatge de la Isadora Duncan i alguna frase que ella solia dir.

Isadora Duncan

Isadora Duncan

Danzar es sentir, sentir es sufrir, sufrir es amar; Usted ama, sufre y siente. ¡Usted danza!

Després m’he dedicat a buscar més frases d’ella i n’hi ha una altra que trobo fascinant i que resumeix, bàsicament, l’essència de la dansa –  Si pudiera decirte lo que se siente, no valdría la pena bailarlo. Em recorda molt una frase de Sarah Kane, una autora que m’encanta, amb una força brutal en la seva escriptura –  When I don’t feel it, it’s pointless. 

Fa dues setmanes, a Rumanía van estrenar una obra de teatre sobre la vida d’Isadora Duncan – Quan Isadora ballava i en tinc molts ganes de veure-la.  He aquí unes imatges, al menys a nivell estètic, l’obra promet 🙂

Quan Isadora ballava - Teatre Odeon, Bucarest

Quan Isadora ballava – © Teatre Odeon, Bucarest

Maia Morgenstern i Mihai Smarandache -© Teatre Odeon, Bucarest

Tornem després de la publicitat – Sala la Planeta

Estàndard

A la Sala La Planeta de Girona, sempre hi ha teatre experimental, propostes noves, obres contemporànies, exercicis arriscats…També és un espai on hi anem molt els alumnes del Galliner, on mostrem els nostres tallers, on ens retrobem…El dissabte vam anar a veure a una de les nostres professores, la Marta Montiel Perez, amb Tornem després de la publicitat, escrita per Carles Mallol i dirigida per Marc Angelet, a càrrec de la Cia La Soga. 

Tornem després de la publicitat - foto Duna Fotografia

Tornem després de la publicitat – foto Duna Fotografia

El text d’en Carles Mallol planteja el problema de la societat abduïda i manipulada per la televisió, la falta i l’excés, al mateix temps, de (re)acció, els automatismes que ens creem per aguantar la quotidianitat, la solitud de l’individu, aïllat en universos paral·lels, els instincts i la violència que som capaços de generar. Tot passa en un plató de televisió, on un jove està convidat per fer una entrevista, després d’haver enviat una carta “revolucionària” a la respectiva televisió. Ritme alerta, frases curtes i repetitives, pressa, coordinació perfecte, veus/narradors en off, impersonalitat, falsedat i …res més.

Dels actors d’aquesta Cia només en coneixia a la Marta Montiel, però em van agradar tots i els felicito per la seva interpretació i per l’entrega absoluta. Em van atrapar completament les veus col·locades exactament en el seu lloc, els cosos ben treballats i segurs, l’harmonia entre ells a escena i els seus moviments. Però el (gran) problema d’aquest espectacle és el text. Que no toca el fons, sinó que es queda a la superficie dels problemes que intenta plantejar. Arriba, com a molt, a ser un whistle blower. Però no assumeix ni una actitud de rebel·lió, ni una condemna de la societat actual, ni una critica al límit de la decència. Esdevé, potser sense adonar-se’n, políticament correcte, tal com és la nostra societat, que tant voldria acusar…

Marta Montiel i Albert Puigdueta - foto Duna Fotografia

Marta Montiel i Albert Puigdueta – foto Duna Fotografia

Després de l’obra vam fer una troballa, on vam tenir l’oportunitat de parlar amb els actors. També hi havia l’autor, en Carles Mallol. Es va dedicar a explicar-nos que aquesta vegada havia tingut més temps per escriure, que només va participar a pocs assajos, ja que la direcció la portava en Marc Angelet, que es va enfonsar el el treball de creació dramaturgica. I la meva pregunta és: tenint tot aquest a la seva favor i el luxe de ser un dels pocs autors contemporanis als que se li representen les obres, ell va poder arribar només aquí? És molt injust, fins i tot massa, sobretot per les immenses qualitats interpretatives de tots els actors, forçats a posar paraula a un text que ni ell mateix esta convençut de la seva valor o força.

Però el millor d’anar a teatre són els moments d’abans i de després. Abans, vam correr com animes en pena, amb en Roger i la Joana per arribar-hi a temps 😛 i després vam tancar la nit amb bona conversa, bon menjar i bona musica – amb la Natàlia, l’Helena i en Roger. Debatint, ens vam adonar que tots coincidíem en el mateix: el text no acaba d’assumir cap posició i no resol cap conflicte dels que proposava, i els actors fan una feina digne de tota apreciació, però no están utilitzats en tota la seva capacitat. Seguirem dilluns, a classe, amb la Marta 😉

Com que vam barrejar art, menjar i bon ambient, haviem d’acabar de fer-ho rodo 🙂 La cançó que la nit va ser aquesta, que encara canto per casa 😛

(no) és absurd

Estàndard

És una replica que un dels meus companys ha trobat avui, buscant un personatge. Ha partit d’una experiència propia, d’una huella personal, i de mica en mica, a través de gestos, reaccions i paraules, ha descobert matisos.  És absurd era una de les repliques d’aquest personatge neguitós i furiós contra un amic que sempre l’emprenyava 🙂

Jo diria que res del que fem allà, en l’espai sagrat de la nostra classe, és absurd. Tot té sentit quan ens hi posem, quan busquem l’autenticitat, quan treballem orgànicament, quan hi posem la intenció, quan creem i descobrim mons. Som demiürgs, com diu la nostra nova professora, Elisenda Renom.

Avui ens hem acomiadat dels personatges anteriors i hem començat a buscar huellas a través de les reaccions sensorials a estímuls exteriors. He trobat que als peus/cames hi tinc la dansa, l’enyorança – fa massa que no hi vaig a classe i l’alegria dels records passats, al cor hi tinc a la meva mare, que voldria consolar com mai, a la cara i a tota la pell i el cos tinc una persona molt especial per a mi, als braços colors a l’atzar, foscor, por. El teatre, el cant i la dansa també estan al nivell del cor 🙂

Després hem experimentat amb dues de las huellas: com ens feien caminar, quines sensacions/aire ens donaven, què parlaven…quanta llibertat de moviment, d’expressió, de creació…què fer-ne? Estem a  penes començant….