Category Archives: El Galliner

7 motius per anar als tallers d’El Galliner

Estàndard

1. Avui, a les 19:30, s’estrena Primeres imatges de Mart, direcció Marta Montiel, amb els Joves Plus – Cia. El Guirigall. NO US HO PODEU PERDRE!!! La setmana passada vaig anar a un assaig obert i només puc dir que els i les heu de veure. El text de l’Helena Tornero no és gens fàcil o senzill (no us l’explico, perquè HEU de venir :P), però el van defensar fins al final, em van emocionar, em van fer plorar i van donar-ho tot.  Jo coneixia nomes a tres d’ells (Mariona Rodriguez, Andreu Casadellà i Eloi Arpa), però tots són fantàstics i donen coses molt diferentes a l’escenari. Com que els hi quedaven hores per assajar encara, imagineu-vos com ho faran avui!!!

Taller Cos i Veu 1er Graduat 2010

Taller Cos i Veu 1er Graduat 2010

2. A les 21:50 hi ha el taller de Cabaret 😉  Fragments d’Els monolegs de la vagina, charleston, coreografies, seducció , plomes, ambient calent…Això promet! Vaig veure un troçet de l’espectacle un dia a classe i les noies tenen molt per oferir-vos, creieu-me 😉 Són 12 o així i (!!), dirigides per l’Emma Bover i la Txell Faxedasque potser aquesta vegada també ballarà?O farà una pinzellada de dansa contemporània? Veniu al taller i ho comprovareu! A més, si coneixeu a la Cristina Alay, hi actua i està molt sexy 😉

3. Els de 1er de graduat s’estrenen a La Planeta!!! Dissabte i diumenge (9 i 10 de juny) podreu veure els tallers de Cos i  Veu i d’Interpretació🙂 Els futurs professionals en acció 😛 Se’els sentirà , estaran lliures de tensions – mandíbula relaxada, ens estiren d’un fill, etc, ja us en recordeu, no? – , s’ho passaran bé ? Segur que sí, i per això és interessant veure’ls, per tornar una mica als principis, per recordar aquella emoció dels primers passos…

4. A part de tot això (que ja és molt, déu ni do), també hi ha el taller de Humor gestual, els Joves i els Bàsics, Titelles, Interpretació de cançons i d’escenes. Tot en només dos dies, promoció especial, rebajas de verano!!!  Bromes a part, podreu aprofitar per veure en Marcel Tomàs, (si no heu vist Zirocco, que ha emplenat sales per Catalunya i l’Estat, segur que l’heu enganxat a Física y Química :P), la Sílvia Escuder (que sempre fa uns tallers molt emotius), la Núria Borràs, en Janot, en Jordi Coromina, lHelena de Sola, en Xavier Thió i la Mireia Vallés. Pfua, quants actorassos en una sola sala, eh?? Bonus, al taller de Titelles hi han la Natàlia Carpintero i en Carles Galceran, estimats del meu cor 😉

5. Els discursos d’introducció i benvinguda de l’Isidre i en Quim 🙂 Calen més comentaris? 😀 A més, els alumnes de 1er de l’Isidre tenen el taller d’Interpretació el diumenge!

Interpretacio 1er Graduat 2010

6. LA FESTA DEL GALLINER!!! A càrrec dels de 1er de Graduat, que s’ho han estat currant moltíssim. Els hem vistos fent reunions a cada descans, preparant cartells, fent pluja d’idees, debatint…Tot está a punt per avui, a partir de les 23:30: La Banda del Rec, El Ganxet i DJ On the Move. I…sooopresa…. KARAOKE 😀 Després d’unes cerveses, entrarà molt bé, no? 😉

7. Us aneu entrenant i entrant en el ritme de vida teatreru 😛 Perquè tot això no acaba el diumenge, sinó que també us esperem el 16 i el 17, però més detalls  en una altra entrada. De moment, comenceu a agafar forces i a passar-ho bé! A partir de les 19:30, a La Planeta fins…quan aguanteu, al Pati de la Casa de Cultura 😉

La programació complerta la podeu trobar aquí.

.

monòleg

Estàndard

Això va sorgir d’un exercici a classe d’Interpretaciò: escriure “automàticament/mecànicament” durant 5 minuts, sense pensar. El més curios és que el resultat defineix bastant bé el personatge que estic treballant, alhora que ensenya coses de mi. Segueixo pensant i dient que fer teatre és un miracle.

Avui et desitjo. No se demà. Sol, lluna i estrelles. Tot verd. El mar m’enfonsa. Puresa. Més enllà dels estels. Neguit. Valor. Tardor a casa. Nadal. Amb tu per sempre. Perquè? Viure diferent. Gat. Saltar. Vida nova. Voler, desitjar. Córrer. Temor. Plor. Flor. Diga’m algo. A vegades et penso i no me n’adono. Defugir. Afecte, carinyo. Junts. Separats. És igual. Avui és diferent. Com he arribat aquí? En quin moment m’he oblidat de mi? De tu. No m’ets indiferent. Roques i algues marines. Per sempre brillants. Blau marí, papallones i miracles. Un cop a la vida. Mentides. Raó. Pes. Vull dir més del que puc. Tu m’entens. Et necessito amb mi. Per molt que no t’ho digui, està tot dins meu. Cec. Primavera. Sense corda. Ales. Pluja. Fred i calor. Al mar hi ha vent. Se m’emporta. Volo cap al cel sense por. Sóc lliure o al menys és el que sento. No vull parar. M’agrades. Ets adorable. Perquè? No entenc res. Sorra fina, pomes dolces, sol incandescent. Se’m trenca el cor. Troços de sucre. Mel. Cap que no sap. Cargol a la  matinada. Jo vull més. Ha passat una mosca. Res no va bé. Els cavalls m’acompanyen. La llibertat és nostra. Podem arribar-hi. Somriure no costa res. Et sento a prop. Et veig el somriure, però no hi ets. Quan ha passat el temps? Vols venir amb mi? Fes-me companyia. Estaria bé. Voles amb mi a vegades. Ets lluny. No et sento. El verd de l’herba. Pots dormir si vols. Però no deixis de somriure. La vida se m’emporta. Avui es el primer dia, vindran molts mes, pero cap com aquest. Vull arribar-hi. Falta poc. La vida es bella. Crec en mi. I en tu. Si ets segur, jo també. Per on seguir, com no caure? Caure i tornar a començar. Afecte, camí, passeig, vida, estel, cor, llum, alegria, viatge. Tu ets tot.

Tornem després de la publicitat – Sala la Planeta

Estàndard

A la Sala La Planeta de Girona, sempre hi ha teatre experimental, propostes noves, obres contemporànies, exercicis arriscats…També és un espai on hi anem molt els alumnes del Galliner, on mostrem els nostres tallers, on ens retrobem…El dissabte vam anar a veure a una de les nostres professores, la Marta Montiel Perez, amb Tornem després de la publicitat, escrita per Carles Mallol i dirigida per Marc Angelet, a càrrec de la Cia La Soga. 

Tornem després de la publicitat - foto Duna Fotografia

Tornem després de la publicitat – foto Duna Fotografia

El text d’en Carles Mallol planteja el problema de la societat abduïda i manipulada per la televisió, la falta i l’excés, al mateix temps, de (re)acció, els automatismes que ens creem per aguantar la quotidianitat, la solitud de l’individu, aïllat en universos paral·lels, els instincts i la violència que som capaços de generar. Tot passa en un plató de televisió, on un jove està convidat per fer una entrevista, després d’haver enviat una carta “revolucionària” a la respectiva televisió. Ritme alerta, frases curtes i repetitives, pressa, coordinació perfecte, veus/narradors en off, impersonalitat, falsedat i …res més.

Dels actors d’aquesta Cia només en coneixia a la Marta Montiel, però em van agradar tots i els felicito per la seva interpretació i per l’entrega absoluta. Em van atrapar completament les veus col·locades exactament en el seu lloc, els cosos ben treballats i segurs, l’harmonia entre ells a escena i els seus moviments. Però el (gran) problema d’aquest espectacle és el text. Que no toca el fons, sinó que es queda a la superficie dels problemes que intenta plantejar. Arriba, com a molt, a ser un whistle blower. Però no assumeix ni una actitud de rebel·lió, ni una condemna de la societat actual, ni una critica al límit de la decència. Esdevé, potser sense adonar-se’n, políticament correcte, tal com és la nostra societat, que tant voldria acusar…

Marta Montiel i Albert Puigdueta - foto Duna Fotografia

Marta Montiel i Albert Puigdueta – foto Duna Fotografia

Després de l’obra vam fer una troballa, on vam tenir l’oportunitat de parlar amb els actors. També hi havia l’autor, en Carles Mallol. Es va dedicar a explicar-nos que aquesta vegada havia tingut més temps per escriure, que només va participar a pocs assajos, ja que la direcció la portava en Marc Angelet, que es va enfonsar el el treball de creació dramaturgica. I la meva pregunta és: tenint tot aquest a la seva favor i el luxe de ser un dels pocs autors contemporanis als que se li representen les obres, ell va poder arribar només aquí? És molt injust, fins i tot massa, sobretot per les immenses qualitats interpretatives de tots els actors, forçats a posar paraula a un text que ni ell mateix esta convençut de la seva valor o força.

Però el millor d’anar a teatre són els moments d’abans i de després. Abans, vam correr com animes en pena, amb en Roger i la Joana per arribar-hi a temps 😛 i després vam tancar la nit amb bona conversa, bon menjar i bona musica – amb la Natàlia, l’Helena i en Roger. Debatint, ens vam adonar que tots coincidíem en el mateix: el text no acaba d’assumir cap posició i no resol cap conflicte dels que proposava, i els actors fan una feina digne de tota apreciació, però no están utilitzats en tota la seva capacitat. Seguirem dilluns, a classe, amb la Marta 😉

Com que vam barrejar art, menjar i bon ambient, haviem d’acabar de fer-ho rodo 🙂 La cançó que la nit va ser aquesta, que encara canto per casa 😛

(no) és absurd

Estàndard

És una replica que un dels meus companys ha trobat avui, buscant un personatge. Ha partit d’una experiència propia, d’una huella personal, i de mica en mica, a través de gestos, reaccions i paraules, ha descobert matisos.  És absurd era una de les repliques d’aquest personatge neguitós i furiós contra un amic que sempre l’emprenyava 🙂

Jo diria que res del que fem allà, en l’espai sagrat de la nostra classe, és absurd. Tot té sentit quan ens hi posem, quan busquem l’autenticitat, quan treballem orgànicament, quan hi posem la intenció, quan creem i descobrim mons. Som demiürgs, com diu la nostra nova professora, Elisenda Renom.

Avui ens hem acomiadat dels personatges anteriors i hem començat a buscar huellas a través de les reaccions sensorials a estímuls exteriors. He trobat que als peus/cames hi tinc la dansa, l’enyorança – fa massa que no hi vaig a classe i l’alegria dels records passats, al cor hi tinc a la meva mare, que voldria consolar com mai, a la cara i a tota la pell i el cos tinc una persona molt especial per a mi, als braços colors a l’atzar, foscor, por. El teatre, el cant i la dansa també estan al nivell del cor 🙂

Després hem experimentat amb dues de las huellas: com ens feien caminar, quines sensacions/aire ens donaven, què parlaven…quanta llibertat de moviment, d’expressió, de creació…què fer-ne? Estem a  penes començant….