Category Archives: Dansa

imatge i frase del dia

Estàndard

Avui, al Facebook, he trobat aquesta preciosa imatge de la Isadora Duncan i alguna frase que ella solia dir.

Isadora Duncan

Isadora Duncan

Danzar es sentir, sentir es sufrir, sufrir es amar; Usted ama, sufre y siente. ¡Usted danza!

Després m’he dedicat a buscar més frases d’ella i n’hi ha una altra que trobo fascinant i que resumeix, bàsicament, l’essència de la dansa –  Si pudiera decirte lo que se siente, no valdría la pena bailarlo. Em recorda molt una frase de Sarah Kane, una autora que m’encanta, amb una força brutal en la seva escriptura –  When I don’t feel it, it’s pointless. 

Fa dues setmanes, a Rumanía van estrenar una obra de teatre sobre la vida d’Isadora Duncan – Quan Isadora ballava i en tinc molts ganes de veure-la.  He aquí unes imatges, al menys a nivell estètic, l’obra promet 🙂

Quan Isadora ballava - Teatre Odeon, Bucarest

Quan Isadora ballava – © Teatre Odeon, Bucarest

Maia Morgenstern i Mihai Smarandache -© Teatre Odeon, Bucarest

(no) és absurd

Estàndard

És una replica que un dels meus companys ha trobat avui, buscant un personatge. Ha partit d’una experiència propia, d’una huella personal, i de mica en mica, a través de gestos, reaccions i paraules, ha descobert matisos.  És absurd era una de les repliques d’aquest personatge neguitós i furiós contra un amic que sempre l’emprenyava 🙂

Jo diria que res del que fem allà, en l’espai sagrat de la nostra classe, és absurd. Tot té sentit quan ens hi posem, quan busquem l’autenticitat, quan treballem orgànicament, quan hi posem la intenció, quan creem i descobrim mons. Som demiürgs, com diu la nostra nova professora, Elisenda Renom.

Avui ens hem acomiadat dels personatges anteriors i hem començat a buscar huellas a través de les reaccions sensorials a estímuls exteriors. He trobat que als peus/cames hi tinc la dansa, l’enyorança – fa massa que no hi vaig a classe i l’alegria dels records passats, al cor hi tinc a la meva mare, que voldria consolar com mai, a la cara i a tota la pell i el cos tinc una persona molt especial per a mi, als braços colors a l’atzar, foscor, por. El teatre, el cant i la dansa també estan al nivell del cor 🙂

Després hem experimentat amb dues de las huellas: com ens feien caminar, quines sensacions/aire ens donaven, què parlaven…quanta llibertat de moviment, d’expressió, de creació…què fer-ne? Estem a  penes començant….