Finalment estic fent el viatge que hauria d’haver començat fa temps: cap al teatre, als escenaris, als descobriments personals, a la creació en equip. És fascinant, fa por, a vegades m’aterra, moltres d’altres em porta a la felicitat. I jo continuu somniant, perquè un dia em van dir que somiés fins al cel, perquè els somnis no tenen límits. I que jo valia més que les estrelles.  Ara, en cada viatge i classe, busco una mica aquelles estrelles guiadores, que tenen tanta llum i foscor i fred a la  vegada. Al final del viatge, estaría be poder dir: ha valgut la pena!

Si no sents, no té cap sentit – Sarah Kane.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s